PNM "Racó de Sant Bonaventura-Canalons" - Alcoi
"El riu un gran escultor"
Descripció general
El Paratge Natural Municipal “Racó de Sant Bonaventura-Canalons” es troba en el terme municipal d’Alcoi. Coincideix amb el tram alt del riu Polop i destaca principalment per presentar un curs discontinu d’aigua.
Les grans penyes llaurades sobre les roques calcàries per l’acció erosiva del riu Polop han cisellat formacions com Els Canalons. Aquest espai natural és de gran importància ecològica ja que actua com a corredor biològic entre els Parcs Naturals del Carrascar de la Font Roja i Serra Mariola.
La flora presenta gran varietat i un elevat valor paisatgístic:
- El llit del riu està cobert per nombrosa vegetació lligada als corrents d’aigua, com els joncs (Scirpus holoschoenus i Juncus articulatus), la Typha domingensis, la l’espargani (Sparganium erectum), el card (Cirsium monspessulanum), la endivieta de sèquia (Sonchus maritimus), la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) i el canyís (Phragmites australis).
- Bosc de ribera: el corrent d’aigua permanent permet el desenvolupament d’espècies com el xop (Populus deltoides) i el salze (Salix atrocinerea i S. eleagnos).
- Bosc mixt: a pesar que han quedat relegades a xicotets reductes trobem antigues formacions de bosc mixt de carrasques (Quercus ilex ssp. rotundifolia), freixes de flor (Fraxinus ornus), i aurons (Acer opalus ssp. granatense).
- Masses de pi blanc (Pinus halepensis) juntament amb plantes aromàtiques i arbustives, entre les quals destaquen el marfull (Viburnum tinus), l’heura (Hedera helix) i la rogeta (Rubia pelegrina).
- En camins i bancals, ja siguen erms o amb cultius, podem trobar espècies de flora arvense o ruderal, tals com la rosella (Papaver rhoeas), el tàrrec (Salvia verbenaca), la camamil·la (Santolina chamaecyparissus) o el fenoll (Foeniculum vulgare).
Aquest paratge és lloc de pas i de visita permanent per a la fauna. Destaca la presència de:
- Mamífers com la fagina (Martes foina), la geneta (Genetta genetta), la rabosa (Vulpes vulpes), el senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), i la rata d’aigua (Arvicola sapidus).
- Rèptils com el fardatxo ocel·lat (Timon lepidus), la serp verda (Malpolon monspessulanus), la serp d’aigua (Natrix maura) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).
- Amfibis com el gripau comú (Bufo bufo), la granota verda (Pelophylax perezi).
- Peixos com la madrilla bagra (Squalius valentinus) i unes poblacions relictes de madrilles (Chondrostoma miegii) i barbs (Luciobarbus bocagei).
- Ocells on destaquen el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), el cargolet (Troglodytes troglodytes), el rossinyol comú (Luscinia megarhynchos), el rossinyol bastard (Cettia cetti), la merla (Turdus merula), el pit-roig (Erithacus rubecula) i el reiet safraner (Regulus ignicapillus) i rapinyaires com el brúfol (Bubo bubo) o el mussol (Otus scops).
A més de tots els valors naturals esmentats, també existeixen en el paratge vestigis del patrimoni cultural i històric de la zona. Podem enumerar:
- Dos molins fariners del segle XVIII, els quals aprofitaven els salts d’aigua del riu Polop per al seu funcionament.
- Una presa construïda en la part més elevada del paratge, que conduïa l’aigua a través d’una sèrie de séquies fins als molins.
- La Cova del Mas del Gelat, de l’època del Paleolític Superior-Epipaleolític, amb indústria lítica i restes de fauna, situada davall del Mas del Gelat, en el paratge de Els Canalons.
- La Cova dels Canalons, del Paleolític Mitjà, amb material lític mosterià.
Aquest paratge ens convida a:
- Disfrutar amb els canvis de colors estacionals de la vegetació.
- Visitar-lo a peu des de la localitat sense necessitat de desplaçar-se amb vehicle.
- Aprofitar la tranquil·litat per a recarregar forces.
- Recórrer les diferents sendes del paratge.
- Aprendre sobre patrimoni cultural i històric amb els molins fariners.
Fitxa tècnica
- CLASSIFICACIÓ: Paisatge fluvial.
- MUNICIPI: Alcoi.
- SUPERFÍCIE: El Paratge Natural Municipal “Racó de Sant Bonaventura-Canalons” té una extensió de 17,70 ha.
- ANY DE DECLARACIÓ: Declarat mitjançant Decret del 8 de febrer de 2002 del Consell de la Generalitat.
Otras figuras de protección
Legislació autonòmica: Es troba pegat al Paisatge Protegit del Serpis. Fitxa
Red Natura – 2000:
