Select Page

PNM "Monte Coto" - Monòver

"Conservació de la naturalesa mediterrània"

Visites d’interés en el municipi

Patrimoni natural

Monòver, amb 152,4 Km2 d’extensió, representa un dels termes municipals més extensos de la província d’Alacant. El nucli urbà de la ciutat, situat a l’est del terme, es complementa amb altres focus de població repartits en diferents pedanies i partides rurals localitzades al llarg del terme municipal: La Romaneta, El Hondón, Chinorlet, Cases del Senyor i Cañadas de D. Ciro.

Aquesta gran extensió de territori permet al municipi disposar de multitud de recursos naturals dels quals podem gaudir. A continuació s’enumeren els més rellevants: + informació.

Per si aquesta quantitat d’elements naturals anaren pocs, en el propi municipi de Monòver podem gaudir de diverses zones verdes:

Patrimoni cultural

La ciutat s’assenta en el vessant d’una muntanya i els seus carrers conserven la memòria de la seua història, especialment en la gran quantitat d’edificis del segle XVIII. A continuació presentem els seus principals atractius: + informació.

  • Ajuntament. D’estil acadèmic, va començar a construir-se l’any 1845 després d’esfondrar-se l’antic edifici que, des de 1682, allotjava la presó i la sala del consell.
  • Església Arxiprestal de Sant Joan Baptista D’estil barroc amb influències neoclàssiques. Té dues torres, una d’elles inacabada. Presenta planta de creu llatina. La nau principal està coberta per una volta de canó seguida amb cúpula semiesfèrica, mentre que les dues naus laterals allotgen les capelles on es veneren diverses imatges.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Edificada sobre una dels dos tossals que dominen la ciutat, s’albira des de la llunyania, i dibuixa, juntament amb el castell i la Torre del Rellotge, la silueta característica de Monòver.
  • Església conventual dels Caputxins. L’origen de la seua fundació data de 1729 quan els frares caputxins prenen possessió d’unes cases per a fundar un hospici, davall el patrocini del duc de Híjar. En 1835, com a conseqüència de la desamortització, va ser abandonat. D’aquesta fundació, actualment només es conserva l’església conventual, davall l’advocació de La nostra Senyora del Pilar.
  • Torre del Rellotge. Construïda en 1743 pel mestre alacantí Tomás Terol, se situa sobre un monticle, al final d’un carrer empinat, amb els cossos inferiors lleugerament inclinats.
  • Castell de Monòver. El Castell de Monòver va ser construït en època almohade, entre finals del segle XII i principis del XIII, i va ser utilitzat fins a principis del segle XVII. Disposava d’una privilegiada situació, des de la qual dominava la xarxa de fortificacions que jalonava el riu Vinalopó (els castells d’Elda, La Torreta d’Elda i Petrer), així com la via de comunicació del corredor el Pinós-Jumilla, eixida natural cap a Múrcia i Andalusia.
  • Museu d’Arts i Oficis Monovers. En el museu podrem trobar una gran varietat d’objectes que sintetitzen, des de la perspectiva local, el trànsit de les societats tradicionals al món globalitzat. La col·lecció permanent està dividida en diferents àmbits temàtics vinculats a la relació dels monovers i monoveres amb el seu entorn més proper.
  • Plaça de Bous de Monòver. Va ser reinaugurada el 9 de setembre de 2003. Solen tindre lloc en ella corregudes de diversa índole en el mes de març i cada 9 de setembre en honor a la Patrona de Monòver, la Verge del Remei.

Gastronomia

La cultura mediterrània embolica la cuina de Monòver. La seua gastronomia està plena de tradició, els seus plats cuinats al foc dels sarments, la seua característica rebosteria o el seu ja conegut vi dolç (Fondillón) ens garanteixen una bona taula.

La història de Monòver està lligada sempre al bon menjar. Alguns plats típics són: els gaspatxos amb conill i caragols, l’arròs amb conill i caragols fets al foc amb sarments, la gatxamiga, les fasegures, els alls, la olleta, les migas o els embotits artesans. Tot això pots disfrutar-ho en els seus restaurants, ja que Monòver compta amb una gran ofereix hostalera.  + Informació.

Consulta en TripAdvisor tota l’oferta gastronòmica.