Descripció general

El Paratge Natural Municipal “Arenal de l’Almorxó”, està situat en el municipi de Petrer i presenta una gran singularitat biològica i geològica ja que es tracta de l’arenal d’interior actiu més gran de la península ibèrica. Es troba a tan sols 3 quilòmetres del nucli urbà.

Els materials d’aquesta duna procedeixen de la vall del Vinalopó. Durant milers d’anys els relleus muntanyencs d’aquesta vall han patit un procés d’erosió per l’acció de l’aigua i el vent; gràcies a aquest últim, al llarg dels segles, les partícules erosionades van ser depositades en aquest lloc.

La flora de l’arenal està constituïda per una vegetació denominada psammòfila, adaptada  als terrenys arenosos, similar a la que es pot trobar en dunes litorals, estratificada en funció del material sobre el qual es desenvolupa.

• Sòls arenosos lleugerament compactats i estructurats: la singular tamarilla de l’arenal (Helianthemum arenarium), endemisme exclusiu d’arenals interiors de la província d’Alacant i espècie prioritària, el Teucrium dunense i el gavó (Ononis natrix ssp. ramosissima).
• Zones d’arena més solta: el card marí (Eryngium maritimum).
• Voltants de la duna: pineda i matoll típic de les zones semiàrides del sud-est peninsular, format per pins blancs (Pinus halepensis).  Davall la pineda localitzem un estrat arbustiu de menor port format per arçot (Rhamnus lycioides) i ginebró (Juniperus oxycedrus). Acompanyant a aquest es localitzen un gran grup d’espècies aromàtiques com romer (Rosmarinus officinalis), estepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus), esteperola o romaní bord (Cistus clusii) i timó (Thymus vulgaris).
• Penyes: el pericó pinzell (Hypericum ericoides), el clavell silvestre (Dianthus broteri), l’ungla de gat (Sedum sediforme) o el Teucrium buxifolium.  

La seua fauna també es denomina psammòfila, és a dir, que viu en mitjans arenosos adaptada a les condicions canviants de l’arenal. Els escarabats (coleòpters) que habiten l’arenal representen vertaderes joies entomològiques de la província d’Alacant com, per exemple, Paratriodonta alacantina, endemisme de terrenys arenosos de la província d’Alacant que a la primavera es veu amb freqüència sobre les flors de l’arenal.

El Erodius parvus, redó i de color negre, és capaç d’enterrar-se en l’arena gràcies a l’adaptació de les seues potes davanteres en forma de pales. També es troba Phylan ribesi, endemisme de terrenys arenosos de l’Alt Vinalopó.

Entre els rèptils trobem algunes de les espècies protegides incloses en el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, com la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus), el fardatxo ocel·lat (Timon lepidus) o la bívia ibèrica (Chalcides bedriagai).

Quant a ocells, destaquen l’abellerol (Merops apiaster) o el parpalló (Riparia riparia).

Aquest paratge ens convida a:

• Disfrutar de l’arenal d’interior actiu més gran de la península.
• Aprofitar la tranquil·litat per a recarregar forces.
• Aprendre a reconéixer diferents rastres de fauna sobre l’arena.
• Realitzar un bon passeig de baixa dificultat apte per a quasi tots.

Fitxa tècnica

• CLASSIFICACIÓ: Enclavament singular.
• MUNICIPI: Petrer.
• SUPERFÍCIE: El Paratge Natural Municipal “Arenal de l’Almorxó” posseeix una superfície de 80,50 ha.
• ANY DE DECLARACIÓ: Acord de declaració del 8 de febrer de 2002, del Consell de la Generalitat.

Altres figures de protecció

• Legislació autonòmica. Parcialment integrat en el Paisatge Protegit Serra del Maigmó i Serra del Sit. Fitxa.
• Red Natura – 2000:
• Lloc d’Interés Comunitari (LIC) Arenal de Petrer. Fitxa.
• Zona d’Especial Protecció per a Ocells (ZEPA) Maigmó i Serres de la Foia de Castalla. Fitxa
• Biodiversitat. Microreserva de flora Arenal de Petrer-Almorxó. Fitxa.